ORÍGENS
Sóc en Martí Torrallardona Raventós, Fill de pare pagès i mare logopeda. He tingut la gran sort que els avis han estat viticultors i aquest llegat continua avui amb les vinyes de Cal Nogués i Can Patomàs.
Després de formar-me arreu del mon, el 2021 neix La Fita, amb l’objectiu de donar valor a aquestes vinyes úniques de casa, cuidant el paisatge que m’ha vist crèixer i transmetent-vos-el en forma de vi.
Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò per què serveixes, allò que et fa sentir realment únic entre els homes. Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Perquè en depèn, creu-me.
Per què La Fita?
Des de petit la muntanya ha format part de mi i en part m’ha fet ser qui sóc a dia d’avui.
Les fites, aquestes piles de pedres, ens marquen el camí cap al cim o al nostre destí. Veure una fita vol dir que anem pel lloc indicat.
Pas a pas fita a fita, sense pressa i gaudint del camí.
A més a més, una fita és aquell objectiu que un es planteja, llegir un llibre, pujar un cim o fer vi.
CAN PATOMÀS
Desde 1748, entre Sant Jaume ses Oliveres i la Fortesa s’alça la Masia de Can Patomàs, envoltada de bosc, vinya, olivera i cereal.
Una masia tradicional catalana, amb el seu pati central de parets altes on antigament hi voltaven els cavalls i matxos per treballar junt amb el bestiar. A dia d’avui l’era te una funció d’unió, de trobada i compartir pels petits de casa.
A Can Patomàs s’hi fa un viure lent, d’escolta i d’observació, de deixar-se portar pel ritme de la natura, de contemplar les orenetes, anar a buscar esparrecs, picar ametlles. L’olor a foc, la brasa, el caliu i els sobretaules explicant la jornada.
En Jaume i Marc Torrallardona, tiet i cosí son els que cuiden les aproximadament 30 ha de vinya de Can Patomàs, anys enrere portant el raïm a la cooperativa com la majoria de viticultors al penedés i desde farà un temps venen’t-lo a diferents cellers elaboradors.
Cal destacar que sempre s’hi havia fet vi mantenint encara el record dels cups que s’usaven i alguns textos de les vendes.
A dia d’avui podem dir que ha tornat el vi de casa, tancant el cercle de nou.
CAL NOGUÉS
A Cal Nogués sempre s’hi havia fet vi (comença explicant l’avi), aquí on seus tu Martí hi havia la premsa, ben clavada a terra. De la premsa anava a la cubella junt amb el most que venia de l’espai on aixafàvem el raïm amb els peus. I aprofitant la gravetat, cap als cups a fermentar. Ara, on hi ha el garatge, abans hi havia unes 20 botes de vi.
La família de Cal Nogués prové d’un llarg llegat de viticultors. Avis, besavis i més enllà s’han dedicat sempre al cultiu de la vinya, no obstant part de la família també estava vinculada al mon animal. Veterinaris i ferrers, els cavalls han estat un punt important pel passat de Cal Nogués.
Els primers cavalls que recorda l’avi són de quan tenia 15 anys (parlem del 1949) quan ajudava a la família a enganxar-los als carros mentre part del seu temps feia també feines al camp. Passats els anys, als seus 25 anys (1959) decideixen comprar-ne un per treballar la vinya. – Però que no sigui petit! Recorda que va dir. El primer cavall era gros, venia de les terres de l’ebre de treballar l’arròs, però era lent… Així que l’any següent el van canviar per un de jove, de color negre, l’avi recorda rient “– Aquest era una fura!”
Amb el cavall treballaven les vinyes de casa i també anaven a jornal, fins que va ser insostenible absorbir tanta feina i va decidir unir esforços amb el seu cunyat (Joan Juvé), ambdós es van vendre el seu cavall i van comprar un petit tractor. Així va ser fins el 1 de gener de 1970, data en que l’avi Ton entra a treballar a Juvé i Camps coincidint amb la compra de la finca de Can Serra d’Espiells.
En aquell punt l’avi s’encarregava de la finca d’Espiells junt amb les últimes vinyes de la família que a mesura que la societat anava evolucionant, anaven sent absorbides per l’asfalt i ciment.
A dia d’avui de les vinyes de La Rovira, La Cuscona i la Foradada en queda un bonic record, per sort si que podem mantenir La Vinya de la Creu que desde 1974 vigila com s’acosta Sant Sadurní.
Hi ha vinyes que han marxat i altres que han vingut, actualment el Joan i Josep Samsó, tiet i cosí, cuiden a Can Catassús noves vinyes que alimenten els vins de La Fita com la Malvasia de Sitges i el Sumoll Negre.